Saps volia ser amiga teva i et juro que ho he intentat, però no puc continuar així.
Estic molt cansada, no m'agrada el que veig en el mirall quan estic amb tu, no vull continuar veient aquesta mirada en el meu rostre, aquesta falta de vida, aquesta melancolia,
Vaig pensar que la nostra amistat aportaria moments bonics, intensos per a poder compartir amb altres amics com tu però a poc a poc t'has anat apoderant de tot el meu ser i tot és gris, és dolor en el pit, en la meva ment, allà on miri.
No et va semblar bastant i vas venir per mes, que pretens de mi? Què més vols que et doni?, els riures, les ganes de sentir, de continuar endavant.
Tu parla en mi, parla en mi d'una vegada. Que més vols de mi..
Necessito trencar aquesta amistat, que te'n vagis de la meva vida, que em deixis valer-me sola i si ets amiga se que podràs, si no et prometo que lluitaré amb les meves forces per a deixar-te enrere.
Benvolguda tristesa, ja no puc ser la teva amiga més.
